
Ara, trenta anys després, semblava que l’Estat espanyol podria haver arribat a un grau mínim de maduresa democràtica com per reconèixer Catalunya com a nació en un marc plurinacional. No ha estat el cas. La sentència del Tribunal Constitucional ha posat de manifest que l’aparell d’Estat no s’ha deslliurat encara del llast postfranquista que va pesar sobre la Transició. El dictamen que retalla l’Estatut aprovat en referèndum pel poble de Catalunya el 18 de juny de 2006 és una agressió a l’autogovern democràtic de Catalunya. La lectura que el Tribunal fa del marc constitucional és inflexible i fa palès que els dèficits democràtics de l’arquitectura institucional espanyola impedeixen trobar el nostre encaix com a realitat nacional en l’actual marc estatal.
Un cop més, avançar en autogovern és avançar en democràcia, i en això, no poden haver renúncies, ni pretextos. Unió de Pagesos de nou som i serem conseqüents amb el compromís nacional i democràtic com a un dels nostres principis fundacionals. La pagesia ha de ser un actor de primera línia en la construcció nacional; així mateix, el país, en la seva definició de model, ha de recollir les nostres aspiracions. Com ja ho han fet altres estats d’Europa, que com Suïssa, estableixen en la seva Carta Magna que la pagesia és fonamental per tres funcions: proveeix aliments segurs; crea ocupació descentralitzada al territori i conserva els recursos naturals, territorials i paisatgístics.