Aquest tipus de lloances dels governants a un suposat mercat equilibrat per obra i art de la lliure competència i de la llei de l’oferta i la demanda, només contribuïen a alimentar la impotència de la ciutadania, inclosa la pagesia, davant els abusos de preus i de marges comercials als que ens veiem sotmesos. Fa dos estius, eren titllades de ‘puerils’ pel propi conseller d’Agricultura, les protestes d’Unió de Pagesos de Catalunya reclamant als governants que l’Administració actués davant la crisi de preus que patia el sector. El sindicat reclamava, entre d’altres coses, unes regles del joc netes al mercat per aturar els abusos pels preus baixos que rebien els productors agraris o ramaders. Suposo que si nosaltres érem els puerils, els adults devien ser els pocs als quals els hi anava bé un mercat distorsionat: als quatre que controlaven i controlen el comerç de la gran distribució d’aliments mentre, cínicament, diuen creure en un mercat lliure.
Des d’aquell estiu, aviat n’hauran passat dos més i avui, encara sorprenen més aquelles afirmacions dels responsables polítics. Avui, si les lloances dels governants a un suposat mercat que es regulava sol; o l’argument de que la capacitat de l’Administració davant el mercat és escassa o innecessària, els servien per escapolir-se d’intervenir o bé per justificar la passivitat davant els abusos d’un mercat en poques mans (d’oligopoli), és igual. Avui, la crua realitat del mercat de la transformació i la distribució agrolimentària és que, si ja estava en poques mans, sembla que ara encara es concentra en menys.
L’Anuari de la distribució comercial del sector quotidià en règim d’autoservei a Catalunya 2009 del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, diu que quatre grups empresarials concentren la meitat de la superfície comercial (49,7%) i de les vendes (56,62%). L’informe sobre la Distribució comercial del Tribunal Basc de la Competència diu que “el mercat espanyol de la distribució minorista de béns de consum diari reuneix totes les condicions necessàries per a facilitar l'aparició d'un oligopoli de preus: concentració del mercat de grans superfícies, barreres d’accés...”. Oligopoli de preus, que significaria que entre ‘quatre’ controlen els mercats i imposen els preus a conveniència a la resta. Aquest informe basc diu que encara que aquests ‘quatre’ no hagin volgut crear aquesta situació intencionadament, en cap cas està justificada la “passivitat de les autoritats de la competència”, ja que la situació perjudica als consumidors. I també als productors, afegeixo jo! El 26 de març de 2009, el Parlament Europeu va aprovar una resolució que deia que a la UE “existeixen elements de judici que apunten a que els grans supermercats usen el seu poder de compra per forçar a la baixa, fins a nivells insostenibles, els preus satisfets als proveïdors i per imposar-los condicions injustes”.
Si se’ns deia que era pueril reclamar una llei que garantís la reducció dels marges comercials abusius en els productes agroalimentaris i establís un mercat transparent enfront dels abusos de la gran distribució; resulta que avui, en l’imperi del lliure mercat, tots intervenen en el mercat. Tots s’han tornat ‘puerils’? Obama nacionalitza General Motors i a l’Estat espanyol Zapatero corre amb un aval multimilionari a salvar Caja Castilla La Mancha (cosa que no fa per les explotacions agràries en crisi quan el sector agrari té greus dificultats per accedir al préstec). Es sabuda la greu crisi en què està immers el sector agrari: els sectors ramaders porten gairebé dos anys acumulant pèrdues; el sector del vi amb una futura campanya per davant força complicada; el sector de l’oli venent la seva producció per sota cost o amb uns marges ajustadíssims; el sector de la fruita dolça veu una propera campanya amb preocupació acumulant pèrdues de la venda de poma golden de la passada campanya. Els sectors agrícoles i ramaders pateixen una greu crisi, acumulen nou trimestres amb un PIB negatiu i als governants ja no els val l’excusa del suposat lliure mercat que es regula sol.
Tanmateix, que ningú pensi que se’ls han acabat les excuses per no actuar. La forma d’escapolir-se de moda dels responsables de torn és: a) ara no diuen i no fan res enfront de la situació d’un mercat que tendeix a la concentració i d’uns intermediaris que abusen dels preus davant la inacció dels poders públics; b) ens diuen que els pagesos hem de passar a una malsonant “integració vertical”, malgrat que tothom sap qui integra a qui, amb aquest context d’oligopoli; c) dir, com fa el conseller Llena, que els problemes que té la pagesia i la ramaderia són “estructurals” o “crònics”, com si els problemes del sector financer, els l’automòbil o la construcció fossin un refredat passatger; d) no ajudar a resoldre els problemes estructurals que sí té el sector, com la modernització, malgrat que fer-ho és un mandat constitucional i estatutari.
Per cert, senyors del Govern, ¿què fem amb els problemes estructurals del mercat agroalimentari? ¿Què fem amb l’oligopoli d’una agroindústria i una distribució que es concentra cada cop en menys mans i que imposa preus baixos als productors? Contra allò que no es fa, contra l’art d’escapolir-se, Unió de Pagesos proposem un debat al Parlament de Catalunya en el qual és parli d’allò que sí que s’ha de fer, davant de la crisi del sector agrari.
