El passat dia 5 de juliol s’inaugurava oficialment l’obra més emblemàtica i esperada d’aquest segle XXI a les terres de Lleida: el canal Segarra-Garrigues. Però, poc dura l’alegria a la casa del pobre. La Unió Europea (UE) ha criticat que s’inauguri el canal sense saber-ne res abans i sense resoldre el conflicte de les zones ZEPA. El Govern català ha reaccionat aïradament disparant contra el missatger: la premsa.
Amb la carta d’emplaçament NB 2001/4776 a la mà, cal recordar que la infracció i la sentència no vénen de la insuficient designació de Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), sinó de l’autorització del projecte de regadiu del Canal Segarra-Garrigues. La Comissió considera que no n’hi ha prou de designar diverses ZEPA, sinó que aquestes han de tenir un règim de protecció jurídica adequat que deriva de l’article 6 de la Directiva 92/43/CEE, i que tots els estats tenen l’obligació d’incorporar-lo al seu dret.
A la carta d’emplaçament, la Comissió critica les mesures agroambientals aprovades per la Generalitat i pretén dir que la designació de ZEPA sense plans de gestió és inútil. La Comissió també considera que després de la classificació de ZEPA, el projecte del canal s’hauria de supeditar a una avaluació ambiental a posteriori. La sentència aclareix que a les zones no declarades ZEPA, per bé que haguessin hagut de ser-ho, s’ha d’aplicar el règim previst a la Directiva, igual que a les que són ZEPA, article per l’incompliment del qual hem estat condemnats.
Com que res del més important que diu la sentència s’ha fet; com que no tenim, per a una obra tant important i emblemàtica, una declaració d’impacte ambiental adequada a les sentències posteriors de la UE, a les obres del canal els seria d’aplicació la suspensió de l’execució del projecte per omissió o defectes en l’avaluació d’impacte ambiental, com estableix el Reial Decret 1/2008 a l’article 22. Per tant, la UE no ha fet res més que recordar allò que diu la sentència i la carta d’emplaçament.
El problema deriva de la manera de fer tan incompetent de la nostra administració, de no buscar el consens, d’aprovar l’enèsima ampliació de zones ZEPA sense respondre a les al·legacions, sense cuidar les mínimes formes democràtiques. La UE no vol més ZEPA, sinó plans de gestió dignes de tal nom. La Unió Europea parla sempre de les ZEPA dins de les IBA 142 i 144 i aquí, sense cap criteri ornitològic s’han proposat on els ha donat la gana, siguin o no IBA. S’ha fet cas d’estudis d’entitats que criminalitzen el rec dins les ZEPA quan les mateixes entitats han reconegut que no tenen ni idea de si el rec beneficia o perjudica les aus.
El Canal Segarra-Garrigues haurà d’inaugurar-se de nou, quan compleixi amb les lleis pròpies i europees, quan hi hagi plans de gestió per a les zones ZEPA. I s’haurà de tenir un recordatori molt especial que aquest canal tan esperat i desitjat ha estat possible gràcies i molt especialment al sacrifici de la immensa majoria de gent del territori, que no podrà regar gens o de forma molt minsa. De fet, hauria d’anar acompanyat d’un pla econòmic tan important com el cost del propi canal per desenvolupar econòmicament les zones que no podran transformar-se en regadiu, per bé del tan suat requilibri territorial. I, el més important, no ha de quedar cap dubte que els qui finalment podran regar no són com diu la gent, els amics, coneguts i saludats; els que han participat de pactes obscurs i els que accidentalment tenen terra al costat. I que les zones designades com a ZEPA, que són generalment les més bones, les més planes i les que generarien més valor afegit al territori, no s’han fet per estalviar aigua per a altres usos innombrables.
El canal ha de ser riquesa per a tot el territori que travessa, pugui regar o no. Tots els que han intervingut en aquest afer de las zones ZEPA, en qualsevol país amb tradició democràtica, haurien pagat, com a mínim, un alt preu polític. Aquí, enlloc d’això, tothom es penja medalles i cobra sous espectaculars. Deixeu-me que almenys els hi posem simbòlicament uns barrets amb unes orelles de metre i mig. I ara, quin altre espectacle ens queda per veure, després del vodevil vist els passats dies a la Timoneda d’Alfes? Per cert, a la proposta d’ampliació de ZEPA el Govern reconeix que l’au alosa becuda que es pretenia protegir, es va extingir a Catalunya el segle passat. Per protegir l’espai ens vam equivocar àdhuc d’au! Però, ara hem vist que hi ha escarabats i sangartilles de colors i un animal que cau del cel en un paracaigudes.
Decididament en aquestes terres nostres fa massa calor. Què hem de fer ara, pressionar el Col·legi de Comissaris perquè accepti la política de fets consumats aprofitant la propera presidència espanyola de la UE, o tal vegada una nova fugida cap endavant més esperpèntica encara? Estem astorats, encuriosits i expectants. Però, si perilla el canal, aquí s’armarà la “marimorena”!