Josep Cabré, responsable sindical d’Economia a la Permanent d’Unió de Pagesos. A Catalunya, el 50% de la superfície comercial i més del 55% del volum de vendes de productes quotidians distribuïts en règim d’autoservei es concentra en només quatre grans grups empresarials: Carrefour, Eroski, Mercadona i Condis. Ho hem sabut aquest abril, quan la direcció general de Comerç ha publicat el darrer Anuari del sector de la distribució comercial a Catalunya en règim d’autoservei. I no ens ha sorprès, perquè anuaris anteriors ja apuntaven una tendència cap a la concentració de la gran distribució. Tampoc ens sorprèn que, tant aquí com arreu, fruit de la gran concentració de la gran distribució, aquesta s’estigui posicionant en una situació d’abús dominant dins de la cadena alimentaria i dins el propi mercat. I els seus abusos apunten cap a totes bandes.
Les grans cadenes escanyen tot el que poden als productors i, alhora, carreguen un excessiu marge comercial, així que el pagès percep uns preus baixos, que contrasten amb el que finalment paguen els consumidors. El consumidor paga les seves compres quan surt dels supermercat i en canvi aquests paguen als productors a cent dies, com a molt aviat. Aquests són dos exemples entre molts altres de l’actitud de la gran distribució, que només es pot frenar amb una llei de comerç que reguli els abusos i exigint a la gran distribució que utilitzi unes bones pràctiques a l’hora de tractar els productors i consumidors.
Les propostes clares i concretes que hauria de contemplar una llei de comerç, les tenim. La llei ha de garantir un correcte etiquetatge dels productes on es pugui identificar clarament el seu origen i qualitat. No pot ser que al consumidor actualment se li faci difícil conèixer l’origen del que compra. Per això, cal fer inspeccions que vetllin per un correcte etiquetatge, i cal acabar amb les pràctiques fraudulentes de la publicitat enganyosa, perquè no es pot confondre el consumidor amb missatges equívocs als etiquetatges dels envasos. Per exemple, molts productes làctics amb fruites és promocionen donant a conèixer les virtuts de la fruita i la llet, però el contingut relacionat amb la fruita d’aquests productes molts cops es redueix als aromes artificials; és a dir, no contenen fruita, a banda que el seu contingut en llet és molt baix. Per tant, cal prohibir missatges i publicitats que faltin a la veritat.
També cal exigir per llei que el pagament dels nostres productes es faci a 30 dies, com a molt tard, i que, quan es produeix un abús a l’hora d’aplicar els marges comercials, aquest es pugui regular. És a dir, hem d’evitar que, quan hi ha un sector que pateix una crisi de preus greu, la distribució ho aprofiti per escanyar més aquest sector, comprant-li el producte encara més barat del que és habitual, i que després faci pagar car el producte, aplicant-li un excessiu marge comercial. Per tant, s’han d’acotar els marges comercials als productes que pateixen una crisi de mercat, per facilitar-ne el consum.
És clar que, davant la situació d’abús dominant de la gran distribució, els productors i els consumidors hem d’anar plegats. Hem de defensar conjuntament la llei de comerç, i també hem d’exigir que s’aposti pels productes del territori. No pot ser que hi hagi supermercats que als seus prestatges només tenen productes de fora. Tots plegats hem d’arraconar aquests supermercats i defensar un consum de proximitat, més sostenible. Per això, sempre que observem alguna irregularitat als punts de venda (que no es pot identificar l’origen del producte, un producte en mal estat, etcètera), no hem de dubtar a demanar el full de reclamació i deixar-ne constància. Salut i endavant!
