|
|
 |
 |
La feina d'un sindicat pagès com el nostre, la Unió de Pagesos de Catalunya, entesa genèricament, és òbvia. Cal que connectem amb la realitat i provem d'influir per modificar-la a favor d'aquells que defensem, és a dir, els pagesos familiars catalans. Hi ha encara una tradició, cara a la Unió i apreciada pels ciutadans i les institucions, que consisteix en el fet que la Unió fa aquesta feina sindical amb sentit cívic, sabedora del seu paper en la societat catalana i espanyola -a través de COAG- i sabent evitar el corporativisme curt de mires que sol portar sempre al cul de sac. És una manera de fer arrelada en la Unió des de la seva fundació, que entronca amb la tradició del sindicalisme agrari democràtic europeu, no tan vell perquè data de la postguerra del 1945 però que ha contribuït a construir l'Europa democràtica que coneixem, i per això té un valuós paper, reconegut i concret, prop de les institucions a l'hora de dur a terme la política agrària. I tant en el si de cadascun dels Estats membres de la UE, com davant de les institucions comunitàries.
És precisament en els moments de canvi quan una trajectòria com la de la Unió o la de COAG prenen el seu màxim valor. La llarga experiència en treballar la problemàtica quotidiana, l'obertura a les institucions i a la societat, la independència de criteri i la qualitat participativa del nostre model d'organització, ens fan especialment aptes per connectar amb la realitat. I tant la realitat de la problemàtica quotidiana dels pagesos familiars, com la del funcionament de les institucions al més alt nivell, on es prenen les grans decisions que determinen el marc del funcionament de l'economia i de la societat per períodes de mitjà i llarg termini.
Som també especialment sensibles a les demandes de la societat. I sabem que a ella ens devem, per proveir-la d'aliments de qualitat, per preservar el medi i per ser presents de manera suficient en tot el territori de Catalunya. Això no vol dir que aquesta triple funció la complim amb l'eficàcia que potser caldria. Però si no és així no és pas solament responsabilitat nostra. Sabem que el nostre paper és clau, però depèn de decisions que van més enllà de la mera política agrària. D'aquesta política també, però més enllà. Del model de país, de com s'ordena el territori i amb quins hàbits alimentaris funciona la gent que hi vivim. De tot plegat en som conscients i volem ser-ne més encara.
Per això sabem que no ens podem enrocar en la defensa nostàlgica de situacions impossibles, com seria la d'un passat idealitzat, sinó que hem de defensar amb eficàcia allò que demanen els nostres afiliats i les capes socials de la pagesia que representem.
[Ponència de Política Agrària. VIIè Congrés, Mataró 26 de febrer del 2000].
|
 |
|
| |
|
|
|
