Llei Marc d'Orientació de la Política Agrària Catalana anterior      següent

Catalunya necessita adaptar-se a les noves perspectives de la política agrària (reformes de la PAC i ronda negociadora en l'OMC) i de les exigències dels consumidors i de la societat. Aquesta adaptació s'ha de fer partint de les característiques específiques de la situació de les nostres explotacions i aprofitant àmpliament les oportunitats que les noves polítiques europees ens permetran el proper septenni.

Per aquests motius, la Unió de Pagesos reclama que des de les competències atribuïdes a la Generalitat de Catalunya, algunes de les quals només han estat molt parcialment desenvolupades, com és el cas de la qualitat alimentària, el Parlament de Catalunya promulgui una legislació que contingui com a mínim els aspectes que tot seguit es desenvolupen.
  1. Explotant directe.

    A Catalunya l'explotació familiar agrària aporta el 73% del treball agrari i suposa més del 80% del nombre de persones que treballen al sector agrari i ramader. L'explotació familiar de l'any 2000 poc té a veure amb l'explotació familiar agrària de fa vint anys. Ha canviat i ara és, de fet, una realitat individual o de grup, familiar o no. En aquest sentit és la figura de l'explotant directe la que ha heretat el seu vincle amb la professió pagesa, i aquesta ha de quedar definida clarament, no tant sols en la Llei Marc d'Orientació de la Política Agrària Catalana, sinó en el marc de la Política Agrària Comunitària, així com la figura d'agricultor a títol principal. Explotant directe és la persona que desenvolupa professionalment l'agricultura, la ramaderia o la silvicultura individualment o en grup, en règim de propietat, arrendament, mitgeria, parceria, masoveria o qualsevol figura jurídica que contempli l'activitat agrària, incloses les activitats complementàries que hi tenen relació directa, i viu a l'entorn on està ubicada l'explotació; procura el manteniment de les infrastructures paisatgístiques i contribueix, en ocupar el seu espai, a equilibrar el territori.

    Agricultor a títol principal és aquell agricultor professional, explotant directe, que obté almenys el 50% de la seva renda total de l'activitat agrària, forestal o ramadera, tenint en compte els rendiments a llarg termini de la silvicultura, i hi dedica almenys el 50% del seu temps de treball total.

    L'Explotant Directe ha de situar-se com a subjecte preferent en totes les mesures de política agrària catalana i ha de rebre els mateixos ajuts i en la mateixa quantia que la resta dels seus homònims de la Comunitat Europea. Sigui quin sigui el règim de tinença de la terra, no ha d'haver-hi cap limitació a l'hora de fer una inversió en la seva explotació.

    Si bé cal tenir en compte l'explotant directe, l'agricultor a títol principal també ha de situar-se dins d'aquesta categoria com a subjecte prioritari de totes les mesures de política agrària catalana.

    Caldria crear un fons per finançar aquests contractes (mesures agroambientals, modulació i ecocondicionalitat de les primes de la PAC, etc.) i, a més, els ajuts estructurals catalans haurien de ser atribuïts prioritàriament als agricultors, ramaders i forestalistes, homes o dones, que es lliguin amb aquesta mena de contractes.

  2. Contracte per a un Medi Rural Viu.

    S'ha de superar l'actual sistema d'ajuts proporcionals al volum de producció o a la dimensió de les explotacions. Els recursos públics han de ser reorientats progressivament cap als pagesos que subscriguin un contracte amb la societat, a través de l'administració agrària. Un contracte que contingui les condicions de producció que ha de respectar els agricultors, ramaders i forestalistes, homes o dones, per tal de preservar els recursos naturals, l'espai agrari, el paisatge i la prestació de serveis a la col·lectivitat. Per altra banda, s'han de fixar les contrapartides que ofereix la societat als pagesos.

    El foment de formes d'utilització de les terres d'interès agrari que siguin compatibles amb la protecció i millora del medi ambient, del paisatge i de les seves característiques, dels recursos naturals, del sòl i de la diversitat genètica, haurien de basar-se en els següents objectius:

    • Producció Integrada per a tots els productes.
    • Foment i consolidació de l'agricultura i la ramaderia ecològiques.
    • Prevenció d'incendis forestals.
    • Utilització dels subproductes orgànics com adob prioritzant els d'origen ramader.
    • Lluita contra l'erosió.
    • Conservació del paisatge i dels espais naturals.
    • Millora de les tècniques de reg per afavorir l'estalvi d'aigua.
    • Diversificació de les produccions.
    • Control en l'aplicació de fertilitzants nitrogenats a les zones vulnerables.
    • Fomentar i facilitar la pastura dels boscos i en especial els d'utilitat pública.

    Els aliments són vistos pels consumidors com un element de salut que han de ser segurs, entesa aquesta seguretat com a la seva innocuïtat. Així mateix a Catalunya hi ha uns trets alimentaris i gastronòmics que estan profundament arrelats en la societat i que són definitoris de la nostra identitat com qualsevol altre tret cultural. Els objectius haurien de basar-se en:

    • El foment de la producció de productes de qualitat i fer la promoció d'aquests productes.
    • Assegurar uns alts nivells de qualitat i la garantia de la seguretat alimentària.
    • Treballar per aconseguir la traçabilitat del major nombre d'aliments.

  3. Modulació dels ajuts directes de la Política Agrària Comuna

    Per tal de superar la continua concentració dels recursos de la PAC en una petita minoria de grans productors sovint absentistes, la qual cosa no soluciona els problemes de la desigual distribució de les rendes agràries, cal reconduir el desequilibri que suposa a l'Estat espanyol que el 5% dels perceptors d'ajuts directes de la PAC s'emportin el 50% dels recursos de la política de preus i mercats de la UE. Així mateix, per tal de protegir l'estructura de les explotacions professionals actuals basades en arrendaments, davant l'especulació de propietaris no vinculats directament amb l'agricultura o la ramaderia, juntament amb el fet que no hi ha condicionants per demanar ajuts a la PAC, cal evitar la fragmentació d'aquestes explotacions prioritzant l'explotant directe agricultor a títol principal. Per això cal aplicar la modulació dels ajuts directes de la PAC i aprofitar la nova normativa europea al respecte. Sense desestimar la possibilitat d'establir un sostre màxim d'ajuts, en benefici dels petits productors.

    La modulació dels ajuts ha de basar-se en un sostre d'ajuts a partir del qual s'ha de començar a modular, aquest hauria de situar-se a partir dels 3.000.000 de pessetes per explotació, també cal instrumentar una bonificació per ocupació, de forma que les explotacions que generin un nivell d'ocupació suficient respecte els ajuts percebuts vegin substancialment reduïda la seva modulació. A partir del llindar dels 3.000.000 de pessetes s'han d'aplicar uns percentatges de modulació creixents.

  4. Qualitat i seguretat alimentària

    Davant de la creixent liberalització dels mercats, les reformes de les OCM i la nova ronda negociadora de l'OMC, així com per garantir la seguretat dels aliments, una política de diferenciació, certificació i control dels productes de qualitat catalans, permetrà per una banda donar valor afegit a uns productes sotmesos a una creixent competitivitat i, per l'altra, assegurar als consumidors una qualitat i una seguretat alimentària al nivell de les seves exigències.

    Degut als recents escàndols, com vaques boges, dioxines i altres, que per culpa d'industrials sense escrúpols han ocasionat danys a persones, però també perjudicis als sectors productius, cal trobar un mètode per garantir la seguretat i la qualitat dels aliments, basades en la traçabilitat. També cal que els consumidors tinguin el màxim d'informació dels productes que es troben al mercat, mitjançant un etiquetatge que diferenciï les diferents formes de producció, com l'agricultura ecològica, la integrada, la convencional, o els possibles transgènics. També s'ha de saber l'origen dels productes, i per als productes sotmesos a processos industrials, cal saber la data de fabricació, la data de caducitat, així com, de forma totalment concreta, la seva composició.

    Normativa catalana de qualitat.

    • A Catalunya és necessari definir una política pròpia de qualitat establint un marc legislatiu propi d'acord amb la normativa comunitària i la Norma EN 45011 i superar d'una vegada la Llei 25/70 de l'Estatut de la Vinya i el Vi. El nou marc legislatiu ha de permetre garantir la confiança en la qualitat dels productes al consumidor. És imprescindible que es tracti d'un sistema àgil i rigorós, tant en el funcionament i els tràmits que han de fer els operadors com en el sistema de sancions.

    Creació de l'Institut Català de la Qualitat i la Seguretat Alimentària (IQSA).

    • Els objectius de l'ICQSA han de ser assumir totes les competències en matèria de qualitat alimentària de la Generalitat de Catalunya, l'assessorament i suport tècnic i administratiu als consells reguladors perquè aquests facin la seva funció i que assoleixin la fiabilitat que és la seva raó de ser, i la coordinació en les funcions de control i certificació i la promoció dels productes de qualitat. El cost de la certificació dels productes alimentaris o altres matèries primeres (com la fusta ...) es repartirà entre l'Institut i el mercat, evitant que no només sigui el productor qui ho suporti.

  5. Protecció de zones agràries.

    L'agricultura, ramaderia i silvicultura aporten a la societat un conjunt de béns i valors de tipus productiu i també la capacitat del territori de generar, a partir de la utilització dels recursos naturals, la producció de beneficis directes a la societat, de tipus ecològic posats de manifest en els ecosistemes agraris, en el paper que juguen com a corredors ecològics, com a reserves botàniques i biològiques, de tipus cultural, resultat de la transformació dels recursos naturals, que generen coneixements, tradicions, formes de vida, que queden reflectits en l'arquitectura, la toponímia, i moltes altres manifestacions.

    La possibilitat que té la societat d'utilitzar aquests valors propis de l'espai agrari genera unes funcions de tipus econòmic, mediambiental i cultural. Per tal de preservar aquests valors i desenvolupar-ne les funcions, la Generalitat de Catalunya ha d'establir un Pla Sectorial d'Especial Interès Agrari que, concertadament amb el sector, protegeixi especialment zones agrícoles d'alt valor, així com la creació de zones agràries d'especial protecció en espais agraris periurbans que estiguin amenaçats per la pressió urbanística, industrial i les grans expansions urbanístiques de la muntanya. La normativa del Pla ha d'exigir el compliment de la disciplina urbanística i prohibir l'ús indegut del territori, incloses les activitats alienes que produeixen distorsions tant a la mateixa activitat agrària com al mercat de la terra.

    L'espai agrari com a tal és part integrant del país i per tant és un patrimoni que cal valorar i respectar. Els usos del sòl i l'especulació fan que l'espai agrari sigui permanentment agredit amb conseqüències irreversibles. Cal un plantejament i unes infrastructures més sostenibles i respectuoses amb tot l'espai agrari i el medi.

  6. Millora de la base territorial

    S'ha d'elaborar una nova legislació de contractes de conreu que permeti superar les figures que creen inseguretat (parceria, masoveria, etc.) i fer més transparent el mercat de la terra amb un dret de retracte efectiu que implica la publicitat de les transmissions, i que permeti exercir-lo preferentment als joves i als explotants directes. També cal crear un Fons de Terres i Drets que gestioni el cessament anticipat de l'activitat agrària, les superfícies agràries provinents de les grans obres d'infrastructura, així com la gestió dels drets de produir, quotes i primes. Hem d'aconseguir que tan pel que fa als drets de produir, drets de quotes i primes, drets de venda de productes agrícoles, com a ser beneficiaris dels ajuts de la PAC, sempre hi tinguin prioritat els pagesos professionals explotants directes.

    L'intrusisme especulatiu, despectiu i despietat ha fet desaparèixer molts pagesos i pageses. Metges, advocats, enginyers, polítics, etc. gent amb grans rendes utilitzen la terra com un simple fet especulatiu, generalment pagant-la a preus desorbitats, quan el pagès que en viu i li dóna vida, no pot pagar els preus que molt abans ha pagat qualsevol persona aliena al sector.

    Cal un banc de terres per assegurar la continuïtat de l'empresa familiar agrària, perquè els nostres joves que vulguin créixer no hagin de pagar les terres a preus de vegades abusius. Cal tenir cura de preservar els nostres pobles com el que són i que els que hi vivim volem que siguin. Per tot això, reclamem, d'una vegada i per totes, que es faci un banc de terres. La societat hi guanyarà i els pagesos també.

  7. Registre d'explotacions.

    És necessari establir un registre públic d'explotacions i quotes i tots els drets de producció davant de les noves exigències de planificació i ordenació que suposarà la contractualització de l'agricultura mitjançant el Contracte per a un Medi Rural Viu; exigències de la traçabilitat dels aliments i l'aprofundiment de la certificació i control dels productes de qualitat. A més, facilitarà la tramitació dels ajuts directes de la PAC o els estructurals i, permetrà posar en marxa un model de modulació dels ajuts directes equitatiu.

    Cal exigir que l'administració disposi d'un cadastre de rústica sense errors i totalment actualitzat i digitalitzat, per tal de disposar d'un registre amb totes les possibilitats que donen les tecnologies de la informació.

  8. Agrupacions per la Producció Agrària Sostenible (APAS).

    La pràctica desaparició dels serveis d'assessorament públic la van voler pal·liar en part amb la creació d'agrupacions tècniques dels pagesos (ADS, ADV, grups de sanejament i altres). Aquest model s'ha acabat desvirtuant per la destinació cada vegada més gran de recursos humans del DARP a la gestió de la PAC i la disminució dels recursos econòmics del DARP, i es mostra del tot insuficient per les necessitats que hauria de cobrir.

    Amb la integració cada vegada més gran de la política mediambiental a la PAC i la necessitat de millorar qualitativament i tecnològica la nostra agricultura, es fa del tot necessari que els pagesos i pageses disposin d'uns serveis tècnics propis que els assessorin en totes les tasques de la producció, els quals han de tenir una estreta coordinació amb els serveis públics del DARP i altres Institucions.

    Per millorar aquest model i per adaptar-nos a les noves perspectives mediambientals de la PAC i les demandes de la societat, la Unió de Pagesos proposem la creació d'un nou associacionisme tècnic dels pagesos que substitueixi l'anterior i que s'anomeni "Agrupació per la Producció Agrària Sostenible" (APAS). La seva funció hauria de ser l'aplicació de forma progressiva i assumible dels programes mediambientals i sanitaris que es defineixen concertadament a tot Catalunya. Aquestes associacions haurien de col·laborar estretament amb el DARP, que les hauria de compensar econòmicament i donar assessorament sobre la política mediambiental de la PAC.

Anar amunt
anterior      següent