Modernització de les explotacions anterior      següent

  1. Inversions en les explotacions i en les cooperatives.

    En l'estructura global de les explotacions catalanes hi ha un segment majoritari de petita dimensió, la qual genera una baixa rendibilitat i un baix índex de mà d'obra a temps complet. També hi ha un considerable component de conreus mediterranis, en la superfície agrària, en la producció final agrària i, en la mà d'obra utilitzada. Conreus amb una protecció baixa, tant en frontera com via la PAC, que per afrontar els nous reptes només disposen de la via de millorar la seva eficàcia. Una creixent liberalització en els mercats en portes d'una nova ronda negociadora en el marc de l'OMC, així com una constant innovació tecnològica, fan que la competitivitat hagi de recolzar en la millora de l'eficàcia de les explotacions agrícoles, ramaderes i forestals, per això és essencial que els pagesos i pageses i les seves cooperatives trobin el màxim suport públic en les seves inversions d'adaptació a les noves situacions, així com l'elaboració d'un nou Pla de Reestructuració del Cooperativisme Agrari Català que reforci la viabilitat de les Cooperatives amb l'elaboració d'estudis estratègics i econòmico-financers per part d'empreses independents. Cal fomentar l'agricultura de grup.

  2. Incorporació de joves i cessament anticipat de l'activitat agrària.

    El camp català té un índex de pagesos familiars de més 65 anys, que el 1995 (darrer any amb dades per a tota la UE) ens col·locaven en el quart lloc, de manera que tenen un índex més alt només Portugal, Grècia i Itàlia. Aquest any eren 28.594 pagesos, i la darrera dada catalana de 1997 és que els pagesos familiars de més de 65 anys eren ja 30.016, això significa un 23,3% del total.

    Pel que fa a l'edat dels titulars de les explotacions els que tenen més de 65 anys suposen el 26,1%, és a dir, més d'un de cada quatre titulars és major de 65 anys. El 1995 (darrer any amb dades per a tota la UE) només Espanya, el Regne Unit, Grècia, Itàlia i Portugal tenien un percentatge superior al català, però els països més dinàmics i competitius de la UE tenien fins a tres vegades menys de titulars de més de 65 anys.

    Atès aquest panorama, i per superar l'actual situació, és del tot necessari donar ple suport als joves que es volen incorporar a la titularitat de les explotacions. Els dos mecanismes que s'han d'usar plenament i de forma coherent, i que estan a l'abast de la política agrària catalana, són la incorporació de joves, que des de 1996 està situat al nivell més baix de la UE, i el cessament anticipat de l'activitat agrària. Cal suprimir els filtres que no tenen cap coherència, com per exemple els 5 anys últims sense tenir constituïda una Comunitat de Béns, Societat Civil Particular i d'altres, que només tenen l'objectiu de limitar el nombre de pagesos, que puguin acollir-s´hi.

  3. Regadius (transformació i modernització).

    A Catalunya hi ha una extensió de 125.230 hectàrees en fase de planificació de noves zones de regadius, amb una inversió prevista per part de la Generalitat de Catalunya de quasi 200.000 milions de pessetes. A la qual cal sumar-hi les petites iniciatives de comunitats de regants en tot el territori i la necessària modernització d'una gran part de les actuals zones de reg.

    Per tal de dur a terme aquestes inversions en un horitzó de 20 anys com a màxim, és necessari disposar d'un Pla de Regadius de Catalunya, el qual ha de preveure quina ha de ser la inversió anual del 2000 al 2019, per tal de poder complir-lo.

    En el Congrés de Figueres, ens fixàvem com a objectiu promoure la modificació de la Llei d' infraestructures hidràuliques de la Generalitat que millorés el sistema de finançament per a la implantació dels nous regadius i, al mateix temps, també la renovació dels regs establerts així com la necessitat d'establir un nou pla de regatges amb el seu programa de finançament.

    En el transcurs d'aquests tres anys hem pogut observar l'incompliment per part de la Generalitat de Catalunya del Pla Econòmic Financer de REGSA, aprovat el 14 de juny de 1994, mitjançant el qual, s'havia d'invertir entre d'altres regadius, i en els exercicis anuals següents els que consten a continuació:

    L'any 1997 : 4180 milions al canal Algerri-Balaguer.
    6200 milions al Segarra-Garrigues (inici).

    L'any 1998 : 2495 milions al Algerri-Balaguer i finalització de les obres.
    6062 milions al Segarra-Garrigues.

    L'any 1999 : 8267 milions al Segarra-Garrigues.

    Al finalitzar aquest pla, la Generalitat hauria hagut d'invertir 162.437 milions i els regants 43.040 milions.

    Durant aquests tres anys, la Generalitat, no sols no ha acabat l'Algerri-Balaguer, com tenia previst, sinó que tant sols ha posat en regadiu 1000 ha de les 8000 que consten al projecte.

    Quant al Segarra-Garrigues, ni tant sols s'ha començat,i durant aquest període el govern de la Generalitat ha hagut de menjar-se l'orgull i demanar auxili al govern central perquè li declari almenys d'Interès General de l'Estat el canal principal i l'embassament de l'Albagés (fruit d'aquesta declaració d'interés general, és l'acord signat d'aquest any 2000 entre la Generalitat i el Ministeri del Medi Ambient).

    Però la incongruència d'aquest comportament tant irracional del govern de la Generalitat de Catalunya, és que en el Pla de Regatges de Catalunya, aprovat pel govern de la Generalitat el juny de 1983, que recollia una resolució del Parlament de Catalunya, 45/1 publicada al Butlletí Oficial del Parlament de l'1 de març de 1982) reconeix la declaració d'Interès Nacional del canal Algerri-Balaguer, i dels regadius a l'Urgell-Tàrrega i la necessitat de reclamar a l'Estat la Declaració d'Interès Nacional que és el mateix que Interès General de l'Estat, per a la zona regable del Segarra-Garrigues.

    Amb l'aprovació de la Llei d'infraestructures hidraúliques de la Conselleria d'Obres Públiques del 1990, es desestimen les Declaracions d'Interés Nacional, tant del canal Algerri-Balaguer, com dels regudius del Alt Urgell-Tàrrega i es renuncia a demanar la declaració d'Interès General per al Segarra-Garrigues.

    El govern de la Generalitat ha preferit fer-se la víctima reclamant un sistema fiscal més just, mentre es descuidava i es deixava perdre totes les oportunitats d'inversió de l'estat en regadius, en concepte de les declaracions d'Interès Nacional i General de l'Estat, ja obtingudes, i la del Segarra-Garrigues ara obtinguda només a mitges.

  1. Secans: Concentració parcel·laria.

    Per millorar la rendibilitat de les explotacions una de les coses que seria molt important de fer, seria impulsar la concentració parcel·lària a les Comarques en les quals es puguin dur a terme, ja que això estalviaria uns costos molt grans a les explotacions.


Anar amunt
anterior      següent